Sessió 4

Avui hem començat la classe exponent les diferents idees que teniem cada grup per fer la pel·lícula. Cadascú ha dit les seves propostes i a partir d'aqui ens ha ensenyat els diferents passos que haurem de fer per tal de realitzar correctament aquest treball. Seguidament, ens ha mostrat diferents exemples de pel·lícules que havien realitzat alumnes d'altres cursos. La veritat és que alguns estàven molt ben fets encara que no hi hagués veu; l'història la narrava la música escollida.
Després de veure diferents exemples, hem vist un anunci de Play Station.
M'he quedat molt sorpresa amb l'anunci ja que després de veure'l dues vegades encara ningú entenia res; no trobavem el sentit ja que l'anunci només tracta en que una noia parla en una habitació totalment blanca. Després d'analitzar-lo, vam arribar a la conclusió que la noia representava el mando de la play station (això es podia esbrinar per la forma que tenia el seu cap i els cabells els quals tenien la forma del mano, a més, al final de l'anunci quan la noia es riu surten els diferents botons). El missatge que volen transmetre és que quan comences a jugar a la Play t'ailles del món, creant així el teu propi món. Vam veure algunes coses més i la veritat és que hem va sorprendre molt; el que per a mi va ser més alucinant va ser com enfocaven el tema del joc, del mando de la play, els creadors deurien ser molt creatius i amb una gran imaginació. Al cap i a la fi aquests dos trets són fonamentals per a la publicitat.

Sessió 3

El divendres vam començar la classe amb l'incògnita de com es resolia l'exercici plantejat. Al final ho vam esbrinar. Aquesta activitat consistia a intentar introduir un ocell en una gabia sense retallar la fulla, sense pintar,etc. Això era una joguina òptica del segle XVI anomenada TAUMATROP. Es veu l'ocell dintre de la gabia degut a la retenció retiniana. A partir d'aqui en Pitus en va mostrar diferents tipus de joguines d'aquest tipus i vam aprendre que per aparentar el moviment real en televisió han de passar vint-i-cinc fotogrames per segon mentre que en el cinema han de passar vint-i-quatre fotgrames per segon.

Vam parlar dels diferents mitjans d'audiovisuals que es pot utilitzar en un aula d'infantil per tal de que tinguin un objectiu educatiu:

: explicació de contes

:(una fotografia és una representació de la realitat, una part d'aquesta realitat): a través de les fotografies es pot treballar la distància, les perspectives,etc.

:grabar la veu dels nens permet treballar la llengua oral, la dicció,etc.

L'última part de la classe vam veure

un video dels dibuixos animats Pluto.

Primer de tot vam fer una lectura mecànica que és el que els nens explicarien després de veure el video, però després vam fer una lectura més profunda ja que qualsevol imatge sempre té un rerefons darrera, una intenció, un simbolisme.

En fer aquesta lectura hem vaig quedar molt sorpresa de que aquest video fos dirigit a un públic infantil degut al seu contingut.

El video tractava sobre el conflicte entre el bé i el mal i la gelosia que senten els germans grans cap als germans petits.

El primer tema mostra que són uns dibuixos catòlics, on la figura del bé és representat pel pluto àngel (figura que representa el bé en l'esglèsia) i el pluto dolent el qual està simbolitzant el dimoni, el mal. A més volen deixar palesa de que els humans per naturalesa som dolents, per això cada vegada que apareix la figura del pluto representant el mal surt del cap del Pluto, mentre que la figura que representa el bé sempre apareix de dalt, del cel. D'aquesta manera deixen ben clar els pensaments de l'esglèsia; el bé és una adopció divina i per això bé del cel.

El tema de la gelosia apareix en el moment en que el pluto descrubreix al gat en la bossa. Això representa el moment en que apareix la gelosia, a partir del naixement; aquest moment està representat en el video amb la bossa. Encara que van voler representar el moment de màxima gelosia quan el Micki va acaronar al gat i el Pluto es pensa que serà ell qui rebrà la caricia( teoria del rei desplaçat). Encara que el que m'ha cridat més l'atenció ha estat el paper que té la dona en el video. Segons el meu punt de vista, el video està plantejat des d'uns pensaments molt misògens (encara que s'ha de tenir en compte que el video té bastants anys i en aquella època la dona estava molt infravalorada). Aquests pensaments es veuen clarament reflexats quan apareix la bossa on va el gat, aquesta bossa va lligada a una planxa. En un principi no sabia a que es referia però després d'analitzar-lo, vam arribar a la conclusió de que volien reflexar que el responsable de l'abandonament del gat havia estat una dona, en aquest cas la mare del gat. Ademés en altres sequències, com en el cas del peix, volen donar l'imatge de que la dona és dolenta, traidora, bocamolla,etc.

Sessió 2

Com he dit, els formats televisius condicionen a l'espectador al igual que també influeix el tipus de programa. Depenent de la franja horaria s'emeteixen un tipus de programa determinat. Encara i així, en moltes ocasions la programació no és del tot adequada per al tipus d'audiència que ho pot veure. Ademés, els pares no poden controlar el que els infants veuen a la televisió ja que:

- No tenen temps

-Dipositen la funció d'educar a l'escola

-No són capaços de fer-ho

Ademés, quan mirem una imatge ho fem amb uns ulls esteriotipats, però hem de pensar que hi ha diferents perspectives. Això ho vam comprovar amb un exercici on es veia una imatge; en un principi totes vam coincidir en que l'objecte era una esfera, una bala,etc però després va resultar ésser un cullerot. L'imatge estava agafada desde una perspectiva determinada que no mostrava ben bé que era i per la forma que es veia la vam associar amb altres objectes.

També cal dir que quan observem una imatge acostumem a recrear algunes coses en el nostre imaginari. Un clar exemple, és quan escoltem una veu. A partir de la veu ens imaginem com és aquella persona, les seves característiques físiques,etc; ens creem una imatge i després aquella persona és totalment diferent. Això ens va passar amb el quadre L'avi i el nèt. En aquest quadre es veia un home vell i un nen/a i a partir del que es veia, la nostra imaginació va començar a recrear coses com és el cas, de que deiem que l'home estava sentat però en veritat això no es pot saber amb certesa.

Sessió 1

Aquest va ser el primer dia de classe de l'assignatura i la veritat és que no sabia ben bé quina era la relació entre l'eduació i les audiovisuals. Així que aquesta va ser la primera pregunta que va sortir i entre totes la vem respondre;

els nens perceben millor les imatges, és a dir, a través de les imatges adquireixen millor un cert coneixement ja que al cap i a la fi una imatge és un missatge visual.

Vaig trobar l'assignatura bastant interessant ja que hem vaig adonar que el món de la televisió, la radio,etc és una empresa i per tant, com a tal, l'únic objectiu que tenen és aconseguir el màxim benefici possible.

Les tres funcions bàsiques dels mitjans audiovisuals són

-Entretenir

-Informar

-Educar

No obstant, la funció més important d'aquestes, és entretenir ja que el que els interesa realment és obtenir el major share d'audiència (la televisió està financiada per la publicitat i aquesta depen de l'audiència).

Així que la televisió ens ajuda a construir la interpretaicó d'una realitat, però aquesta realitat, sovint, està distorsionada ja que allò que mostren a l'espectador és a mida de les seves necessitats.

També vam parlar sobre els formats televisius. Els formats condicionen a l'espectador, determinen el missatge. Per exemple, l'informatiu de noticies, segons el punt de vista de l'especatador, és més creible pel que fa a la informació donada que no pas un programa on el presentador no tingui l'aparença tan correcta com en el primer; potser l'informació de l'últim cas és una informació correcta i contrastada mentre que la de l'informatiu no, però pel format dona més credibilitat.